Fins a la creació de la comarca del Pla d’Urgell, al 1988, Linyola formava part de la comarca de la Noguera, juntament amb els municipis de Bellvís i El Poal. El nucli urbà es va edificar en un petit turó de 248 metres d’alçada, tot i que actualment el perímetre s’ha anat eixamplant força.
Què visitar al municipi de Linyola?
La zona antiga de la vila és la zona d’interès històric-artístic on hi trobem la plaça porxada i l’església de Santa Maria de Linyola, obra del mestre Bartomeu Roig II, construïda entre els anys 1586 i 1600 segons el contracte trobat al mestre de Valls.
L’església de Santa Maria de Linyola és un edifici d’època gòtica que albergava un magnífic retaule compost per pintures i escultures d’època renaixentista, però que fou cremat l’any 1936; i dels qual se’n conserven (malmeses) dues peces en una col·lecció particular de Linyola.
Ben aprop d’aquesta plaça trobarem la Casa de la Vila, un edifici senyorial conegut erròniament com a Palau dels Barons de Linyola, obra del mestre Bernat Langor i patrocinada pel mecenes local Joan Fornés, l’escut del qual (amb un forn) es pot veure al portal adovellat de la casa, que data de 1557.
Si fem un passeig pels carrers més antics de Linyola, podrem descobrir un bon nombre de finestres i portals amb les llindes gravades. Algunes d’elles presenten també el perfil motllurat i fins i tot, un arc conopial. La major part de les dates gravades corresponen a la segona meitat del segle XVIII i començament del XIX, període de gran creixement econòmic i demogràfic de la població.
