Petita història de la Teuleria de Linyola

Quan al 1916, el Josep Xifré i la Cecília Barril es van casar, besavis per part materna, sembla ser que ja existia un forn rudimentari d’obra, ubicat a la partida del Calvari, just a les afores de Linyola, per la banda sud. D’aquell matrimoni en van néixer cinc fills: l’Antonia, el Josep, el Ramon, l’Emili i la Paquita.

El Josep, el primer baró i hereu, va néixer el 1919 i amb escassos 11 anys va haver d’aprendre a vetllar per la família a causa de la mort sobtada del seu pare a l’edat de quaranta-dos anys. La família va llogar un encarregat, conegut com “Lo Xaparret”, per continuar la tasca. D’aquells temps confusos però, no hi ha moltes referències i tot apunta que el Josep fill compaginava l’època d’estudis, amb l’aprenentatge de l’ofici i el treball a la bòbila d’Ivars, un poble veí. Els d’Ivars eren amics de la família i van ajudar-los en tot el que van poder. La iaia Rosalia explica que aquell forn primerenc va ser posat en marxa pels padrins del seu marit, el Josep Xifrè fill. Aquests rebesavis eren originaris de les Borges Blanques i van ser els fundadors de la nissaga de teulers dels Xifrè que s’esdevindria després.

Al 36 esclata la Guerra Civil Espanyola i al 38, amb 19 anys, Josep Xifrè fill es cridat pels republicans a files. Acabada la guerra és capturat i empresonat pels nacionals i durant un any llarg és deportat en diferents camps de concentració. Desprès d’aquell periple es obligat a fer la mili forçada i es destinat a Tànger i Sidi Ifni durant tres llargs anys més. Desprès de set anys fora de casa, torna a Linyola i finalment engega de nou el forn d’obra.

El treball era penós i molt laboriós. L’argila l’arrencaven a mà del tossal de cal Campanilles, a prop del poble, a la partida del Fondo La Coma. Tota la terra era traginada per animals. Un cop a la l’era de la finca, la terra es triava i es pastava a mà. La propietat disposava d’una bassa d’aigua que en permetia un abastament continuat. La pasta s’emmotllava de manera artesana per formar les peces d’obra. Desprès es deixaven assecar al sol i un cop reposades s’enfornaven en una construcció molt rudimentària d’una planta i desproveïda de xemeneia. Durant els primers anys hi treballaven entre tres i quatre homes i tota l’obra era servida sota demanda a la zona. A poc a poc s’adquiria maquinaria per facilitar la tasca manual i poder incrementar la producció.

La demanda anava creixent però la infraestructura existent en limitava la producció. Així a principis dels anys seixanta es pren la decisió de construir una bòbila nova. Es modernitza tot el procés i s’automatitzen les feines més feixugues, com les de preparar la pasta i la de donar forma a les diferents peces. La nova construcció gairebé quadruplica la superfície i a més disposa ja de dos plantes i una xemeneia d’uns deu metres d’alçada. S’edifiquen magatzems annexes per tal de poder cobrir l’obra que s’ha de deixar reposar abans d’enfornar i evitar que les inclemències dels temps la facin malbé o s’hagui de córrer per tapar-la.

Aquella nova teuleria va passar a ser coneguda com la Bòbila del Xifrè i va agafar força renom per la qualitat de les teules que s’hi produïen. Pel que sembla aquestes peces d’obra eren les que portaven més maldecaps a tota la resta de bòbiles, pel complex procés de cuita que necessitaven. Poques teuleries de l’època sabien coure bé les teules i aquest fet va dur reputació i prosperitat a l’empresa. Durant els anys seixanta es va viure moments de fort creixement i la plantilla es va incrementar fins a vuit homes. Ara, la major part de l’obra que es feia: teules, maons, totxos, blocs, matxembrats i, més modernament, geros; anava destinada a la Costa Brava.

El dia 7 de febrer de 1948, amb 29 anys el Josep Xifrè Barril és va casar amb la Rosalia Rius Bondia, filla de Bellmunt, desprès de dos anys de festeig. Durant els primers dos anys el matrimoni, van viure en una casa a dins de Linyola. A l’any 1950 es van fer casa nova al costat de la casa pairal situada a la mateixa finca on hi havia el forn. D’aquell matrimoni, en va néixer una única filla, l’Antonieta Xifrè Rius.

L’Antonieta, l’any 73, es va casar amb el Francesc Mases, fill petit de Cal Rito, masia de la partida de la Cendrosa, situada entre Linyola i Vallverd. L’Antonieta i el Francesc van tenir tres fills; Àlex, l’Antoni Joan i el Francesc. El Francesc pare també va treballar a la teuleria durant els primers anys de festeig. Desprès però va dedicar-se a l’ofici que més li agradava, fer de tractorista, empès per la febre de modernització del camp català i de la maquinària agrícola que es va viure durant els anys setanta i vuitanta. Al no trobar relleu, la teuleria de Linyola va apagar els forns l’any 84 quant el Josep Xifrè es va jubilar.

Durant els anys de funcionament de la teuleria es calcula, pel cap baix, que es van enfornar més de deu milions de peces ceràmiques; això contant només la producció feta amb la nova fàbrica. Tota aquesta obra va servir per ajudar a construir més de 2500 edificis destinats a diverses funcions:  cases particulars, aparellades, pisos, hotels, magatzems i cabanes.

Desprès d’estar inactivadurant gairebé una dècada, a principis dels anys noranta es va enderrocar l’edifici de la Bòbila , ja que amenaçava ruïna. L’antiga casa pairal, feta de tàpia va ser enderrocada també per la mateixa sort. Actualment, a la finca hi queden altres construccions i edificacions que s’han reconstruït i recuperat. Un antic cobert que servia per assecar l’obra, es va reconstruir conservant el disseny original i ara una part es disposa com a  zona de barbacoa i per guardar eines, i una altra es destina com a garatge cobert.

La zona del terral de l’argila, una superfície d’uns mil metres quadrats, va ser transformada en zona d’horts. A Partir del 2005, aquests horts es van anar transformant en zona de jardí, i en l’actualitat conforma l’actual pulmó verd de la finca. L’hort es va canviar d’ubicació i es continua cultivant per les despeses quotidianes de la casa. Paral·lelament es va recuperar l’antiga bassa i ara l’aigua hi torna a ser present , usant-ne un part per regar, tant el jardí, com l’hort.

L’any 2011, L’Antonieta Xifrè i el seu fill Àlex van dur a terme la rehabilitació integral de la casa del 1950, deixant l’habitatge preparat per desenvolupar l’activitat de turisme rural com a masoveria. Així, a finals del 2012, la Teuleria de Linyola va tornar a obrir portes i ara tenim el goig poder oferir i compartir aquest petit tresor familiar.

Sigueu ben vinguts.

(Aquesta és la història de la Teuleria de Linyola, explicada per la Rosalia Rius, àvia per via materna del qui us la transcriu, Àlex Mases)