És ben cert que som el què veiem i que de petits actuem per imitació reflectint en la nostra conducta les maneres de fer dels adults que ens envolten. Aquesta reflexió no és pas gratuïta i aviat entendreu el perquè. Us l’expliquem en aquestes quatre ratlles següents.

Aquest cap de setmana passat ens vam dedicar a arreglar una part del jardí de la Teuleria. Feia un dia de primavera fantàstic i gairebé immillorable. Havent dinat, vam aprofitar l’estona de la migdiada per arranjar una petita part del jardí on hi volíem incloure unes petites lloses que ens servissin per marcar un camí. Amb l’aixada a la mà ens van anar engrescant, motivats en part pel bon dia que ens feia, però sobretot per la gran petita ajuda que vam rebre del nostre nebot. L’Èric.

L’Èric ha vist néixer el projecte de turisme rural vivencial de casa nostra, ens va fer el favor de protagonitzar algunes de les fotografies més divertides que avui il·lustren la pàgina web de la Teuleria de Linyola, i ens ha distret dels maldecaps típics de l’emprenedoria.

I per si res de tot això no fos prou, dissabte, aixolet a la mà, va cavar al nostre costat com un petit gran home. Prenent part de primera mà, d’aquesta experiència de turisme rural vivencial. Emocionat, decidit, copiant i absorvint tots aquells sentiments que generen en una persona de la seva talla, la recompensa d’ajudar als altres, de fer la feina ben feta, de formar part de la família i de gaudir-ne més enllà dels condicionants de l’edat.

Gràcies Èric.

Per cert, el jardí ens ha quedat “molt xuli!”, que diu l’Èric.